Entrevista del número 5: Manel, "10 milles per veure una bona armadura"

Sembla ser que la música catalana està vivint un bon moment i els Manel en són un bon exemple. El Guillem Gisbert, el Martí Maymó, el Roger Padilla i l’Arnau Vallvé han trobat l’èxit amb aquest grup i amb un estil de música propi, un estil molt directe amb una música senzilla que juga amb ritmes tradicionals, el pop, el country o el folk, que utilitza trompetes, flautes, el banjo o percussions molt diverses, i amb unes lletres que tenen molta força narrativa. En dos anys han tret dos discos al mercat. El primer, “Els millors professors europeus”, va sortir el 2008 i la crítica el va rebre amb elogis. De fet, el públic va respondre molt bé i han venut més de trenta mil còpies. Ara, el quinze de març passat, han tret un altre disc, “10 milles per veure una bona armadura”, i el primer dia ja es va esgotar a l’FNAC. La cosa pinta bé.

Ànsia ha volgut entrevistar-los per xerrar-hi una estona i explicar-vos de primera mà què pensen i algunes de les peculiaritats del seu treball. Van molt atrafegats, estan de promoció del nou disc i tenen poc temps, però han tingut l’amabilitat de trobar un moment per a contestar les nostres preguntes.

…ànsia: Vau anar a la mateixa escola, l’institut públic Costa i Llobera, però teniu edats diferents i en realitat no vau coincidir com a companys d’escola. Ens preguntem com va arribar a formar-se el grup, és a dir, com vau decidir formar els Manel?

Manel: Tot i no coincidir a classe, el germà del Martí anava a classe amb el Roger, i el germà del Guillem, amb l’Arnau, i per tant ja ens coneixíem. El Guillem i el Roger havien començat a escriure cançons i van buscar un bateria i un baixista per completar el grup.

...à.: Dit d’una altra manera, volíeu fer un grup i us vau buscar moguts per l’interès de fer música. En aquesta cas, sí que podem dir que la música va ser primer. Però, a partir d’aquí, com es forma un grup? Quins són els referents que vau  tenir presents a l’hora de començar a fer música?

M.: Els referents són molts grups i cap a la vegada. Quan un grup està format per quatre persones hi ha gustos força diferents.

...à: El Sona-9 és un concurs de música patrocinat i organitzat per TV3, iCat FM i la Generalitat de Catalunya que cada any escull el millor grup novell de música en català. El 2008 Manel fou escollit com a millor grup. L’èxit al Sona-9 us va obrir les portes del món discogràfic i gràcies això vau poder gravar el vostre primer disc. Què recordeu d’aquell moment?

M.: El Sona-9 ens va anar molt bé ja que era el principi del grup i va fer posar-nos les piles. Va ser una època de la qual tenim molt bon record.

...à: Però, a més, quan va sortir al mercat el disc -“Els millors professors europeus”- ja us vau posar la crítica musical a la butxaca i vau tenir molt bona acollida fins i tot més enllà de l’àmbit català. Què va suposar aquest canvi a les vostres vides i com creieu que us anirà d’ara en endavant?

M.: Amb “Els millors professors europeus” vam estar molt contents de la rebuda i la crítica musical hi va anar responent a poc a poc. Les nostres vides no han canviat massa, anem fent concerts de tant en tant, però és una feina com qualsevol altra. D’ara en endavant seguirem treballant com hem fet fins ara per tal d’intentar fer les coses el màxim de bé.

...à: L’any passat vau acabar la vostra gira amb dos concerts al Palau de la Música Catalana i a més vau guanyar el vostre primer disc d’or. Ens podríeu explicar com és l’experiència de tocar en un lloc tan emblemàtic com el Palau i què vau sentir al guanyar el vostre primer disc d’or?

M.: Tocar al Palau de la Música va ser fantàstic. És una sala preciosa on et sents molt còmode.

Quan ens van dir que havíem aconseguit el disc d’or vam estar molt contents, tot i que costa creure que has venut més de 30.000 còpies.

...à: Perdoneu la pregunta, i segurament estareu ja una mica farts de les comparacions, però és inevitable que us preguntem per les semblances que aparentment pot tenir el vostre estil i el d’Els Amics de les Arts. Opineu que hi ha molts paral•lelismes entre els dos grups i que, potser, hi ha cap influència entre els dos grups?

M.: Creiem que Els Amics de les Arts i nosaltres només tenim en comú que estem cansats que ens preguntin els uns pels altres. Cadascú fa la seva feina com bonament pot.

...à: No ho dubtem, però també és veritat que si la pregunta és recorrent serà per algun motiu. De totes maneres, no volem insistir en aquesta qüestió i ens sembla perfecte que cadascú es valori pel seu propi treball. Centrem-nos, doncs, en les vostres cançons. Sobretot, ens criden molt l’atenció les lletres. Tenim la sensació que són lletres molt treballades, cançons que contenen una narració i volen transmetre un missatge. Això, avui dia, no és fàcil de trobar a la música comercial. A més, composeu una música senzilla, rítmica i amb molta diversitat d’instruments. En aquest nou àlbum, “10 milles per veure una bona armadura”, continueu amb la mateixa línia o trobarem alguna innovació? Mantindreu l’estil folk tan característic o l’heu enfocat des d’un altre punt de vista?

M.: “10 milles per veure una bona armadura” és un disc que senzillament recull deu cançons nostres. No pretén ser un disc continuista ni tampoc innovador. Potser ens hem equivocat, però cadascuna de les cançons és com hem cregut que havia de ser la sonoritat que necessitava la cançó, una a una, sense més plantejaments.

...à: Si no estem equivocats, aquest nou disc està produït per vosaltres mateixos i el títol l’heu tret d’un fragment d’una comèdia de Shakespeare, concretament de l’obra “Molt soroll per no res”. No ens podríeu fer cinc cèntims del que ens trobarem en aquest nou disc?

M.: Deu cançons noves, cadascuna amb la seva pròpia història. S’ha d’escoltar. El disc és un recull del nostre treball, de les nostres inquietuds i només així el presentem.

...à: S’haurà d’escoltar, doncs. Tornem al vostre estil. Ja hem apuntat abans que els ritmes de les vostres cançons són càlids i les lletres properes. La vostra música, si ens permeteu, integra un sabor planer més popular amb sons i ritmes més propers al nostre temps. Digueu-nos una cosa: això es planifica i es calcula o, simplement, surt?

M.: Fem el que sabem o podem fer i ens movem en un terreny on ens sentim còmodes. Les nostres cançons són el resultat dels gustos i les manies de quatre cervells diferents que, a l’hora de posar-se d’acord, no pensen massa en res més que les cançons ens agradin a nosaltres mateixos i confiem que més endavant agradaran algú altre.

...à: Una curiositat. Com vau arribar a la conclusió de ficar l’ukelele a les vostres cançons?

M.: Un amic, el Gracià Pedro, havia comprat un ukelele i ens va fer gràcia utilitzar-lo a les nostres cançons. És un instrument simpàtic que pot tocar qualsevol persona que es defensi una mica amb una guitarra.

...à: Creieu que cantar en català us limita a l’hora de fer-vos conèixer a tot arreu? Penseu que potser tindríeu més avantatges –és a dir, més públic, més concerts i discos venuts- si cantéssiu en castellà en comptes de cantar en català? Si és així, per què no ho feu?

M.: Cantem en català perquè les cançons surten així, no ens plantegem res més que això. Entenem que algú que no parli l’idioma no entendrà les nostres lletres, però no pensem massa en què passaria si cantéssim en castellà, senzillament fem la música que sentim i, de moment, no pensem si hem d’anar més enllà o si ho podríem fer d’una altra manera.

...à: Com trobeu el panorama musical per als grups novells que volen fer-se un lloc entre les tendències musicals del moment?

M.: Els crítics i els músics que fa més anys que nosaltres que s’hi dediquen diuen que en general és un bon moment per a la música. Si ells ho diuen deu ser veritat. Nosaltres no hem pensat massa sobre aquesta qüestió.

De nou us hem de donar les gràcies per la vostra amabilitat i, evidentment, us desitgem molta sort amb el nou disc.

A partir d’ara Manel viatjarà per tota Catalunya. Tenen programats molts concerts. Per cert, en molts d’ells ja estan esgotades les entrades. Tot i així, no dubtem que els seus seguidors, si els volen sentir en directe, tindran la possibilitat de fer-ho, ja sigui arreu de Catalunya o fins i tot a València, Mallorca o Madrid, on també tenen ja fixades les dates dels seus concerts.

Equip de redacció d...Ànsia